dilluns, 15 d’octubre de 2012

TDAH I MOTIVACIÓ





El TDAH PODRIA DEURE'S NO NOMÉS A UN DÈFICIT D'ATENCIÓ SINÓ TAMBÉ DE MOTIVACIÓ

Gairebé tots sabem en què consisteix el Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat (TDAH), i és que aquest trastorn, caracteritzat per dèficits d'atenció, hiperactivitat i impulsivitat, afecta al voltant del 10% de la població infantil. Sovint s'ha titllat aquests nens de malcriats, irresponsables o deixats. No obstant això, i encara que els aspectes educatius són importants, ja fa més d'un segle que s'indica l'existència de bases neurológiques en el TDAH i actualment es coneix que les dificultats cotinuen en l'etapa adulta.
Investigacions recents donen una nova llum sobre el famós TDA/H. La troballa més significativa és que existeixen alteracions no només en les àrees cerebrals relacionades amb l'atenció i la concentració, sinó també en regions implicades en la motivació, en concret en el nucli accumbens. Aquest descobriment ofereix una perspectiva completament nova sobre el trastorn: podria tractar-se no només d'un problema d'atenció, sinó també de motivació. Els nens amb TDAH tenen problemes de motivació si les recompenses dels seus actes no són immediates i cal buscar estratègies alternatives per a instaurar conductes i hàbits que requereixen demora en la gratificació o recompenses a llarg plaç. Això podria explicar-se per reduccions de volum en un àrea cerebral coneguda com nucli accumbens (regió que apareix en groc en la imatge central).
Fins ara, la majoria de les investigacions s'han dirigit a l'anàlisi d'estructures cerebrals tals com l'escorça prefrontal i el nucli caudat que, entre uns altres, són claus per al correcte funcionament de processos cognitius com la capacitat per mantenir l'atenció o el control d'impulsos. D'aquests estudis es despren que aquestes regions, juntament amb una part del cervell coneguda com a cerebel, estan significativament reduïdes en nens amb TDAH, la qual cosa ofereix una base neuroanatòmica als problemes cognitius observats en pacients amb aquest diagnòstic.
Però sens dubte, la troballa més rellevant és la identificació d'alteracions neuroanatòmiques no només en àrees cerebrals relacionades amb els processos cognitius, sinó també en regions amb funcions motivacionals com per exemple el nucli accumbens. Les alteracions en els circuits motivacionals són coherents amb la clínica. Per exemple, crida l'atenció que aquests nens siguin incapaços d'estar atents en una classe de matemàtiques durant més de 10 minuts, i no obstant això puguin estar concentrats durant hores jugant amb la consola. Aquest fenomen podria explicar-se per alteracions en àrees com el nucli accumbens, ja que aquesta regió és necessària per mantenir el nivell de motivació (i per tant d'atenció), especialment quan la recompensa dels actes no és immediata, com en el cas d'una classe de matemàtiques o dels hàbits d'estudi en general.

Per tant, amb aquestes troballes es constata que dins la teràpia multimodal, la psicologia motivacional i el coaching poden complementar adquadament la teràpia farmacològica i les tasques de reeducació, ajudant als afectats pel TDA/H a reconduir i gestionar millor la consecució dels seus objectius acadèmics, professionals i personals a través del treball motivacional.

Referència:
Carmona, S. (2008). Tesi doctoral: Neuroanatomy of Attention Deficit Hyperactivity Disorder: Voxel-Based Morphometry and Region of Interest approache. Universitat Autònoma de Barcelona.